Un blog de viajes - Travellerspoint

Un trekking "pelegrinatge" per l'himalaya més remot

150 kms, de Lamayuru al monestir de Karsha (Zanskar) per 8 colls de gairebé 5.000 metres

large_6FAD984DED5DDAB612929976F17D9648.jpg

Si teniu pensat passar per Lamayuru, no podeu deixar d'allotjar-vos-hi..., allà trobareu menjar ladakhi deliciós, dutxa calenta i una calurosa acollida. La família (i en especial la dona de la casa) ens han tractat increíblement, i ens ha obert la porta del que és l'esperit ladakhi.

large_A510CF430B23F75C80CC8A71DC30BD61.jpglarge_A50A229BBDF01342B886ACC2016B10CB.jpglarge_6EC0A25AC659736BF90B6096B125CEC2.jpg

El primer dia a Lamayuru el vam dedicar a aclimatar-nos, a visitar el gompa (monestir) i a agafar forces pel que vindria a continuació... I SORT QUE HO VAM FER (ja que uns 5 kilillos per cap hem perdut pel camí... però això ara ho esbrinareu!). Visita al monestir i "taller" inesperat de gravat de mantras en pedra, a carrec d'un monjo especialista en la matèria.

large_6F88294CD0C6E4E78100850D6BA982D8.jpg
large_6F05EDE99E7A97B998BC4F9C82F8C8AB.jpg
large_3D62FC1AABC553B71289B40B5085D4EC.jpg
large_6EAE448EC7AFB3ED4BE5D5A2F9F288D0.jpg
large_70A19C3BB4C4CDF1C753CEF747665268.jpg

I aquí comença el trekking, etapa per etapa (pels qui mai us plantegeu fer-lo SENSE TENDA i en PLAN DORMIR ALLÀ ON LA SORT US PORTI...).

PS: Igual amb el menjar... Doncs només portàvem uns 4 paquets de pernil i un fuet envasats al buit de l'Ibèric (a la Porxada).... Podrem aconseguir menjar, beure i sostre per les nits??? JAJAJA

Etapa 1: Lamayuru - Honupatta (en teoria 7 hores...)

Sortim cap a les 8 del matí en direcció el coll de Prinkiti La (més de 4.000 metres), sota un sol d'infern i amb un parell de motxilles de més de 12 kgs (la de la Gemma pesava més...MAAASSA). Pugem el coll i els símptomes de l'alçada es deixen entreveure... Ai mare, si aquest és el més suau dels 8 colls!!!

large_6E7AA3BB98DD901812DF22321211DCEC.jpg

Passem pel monestir de Wanla i arribem a Phanjila per una pista de carro tosca, dura i en gran part asfaltada... AAARG! Ens preguntem si ens haurem equivocat de trek, si els 150 kms seran també asfaltats.

large_6EC767D505D0A6D612443FBB6301C978.jpglarge_6ECAB48CE0418D18704DCF63819D92FE.jpg

Després de caminar 7 o 8 hores sota un sol de justícia i passat Phanjila, ens aturem a agafar aigua i forces. L'aigua l'extreu la Gemma d'un pou manual, utilitzant una manivela... I SORPRESA: SURT DE COLOR GRIS... Ai ai ai.... haurem de beure aigua amb sediments durant el trek?

Rebentadíssims i amb els peus rostits per l'asfalt ens donem compte que d'on estem a on hem d'arribar queden més de 15 kms... així l'etapa s'allargaria com 3 hores més, en aquestes condicions. Però, per PURA LLET passa una pick up destartalada que ens recull, YEAH!!! Pugem al darrera entre dos tablons de fusta, dos bidons de gasoil i una puta tonelada de sacs de farina (alguns oberts). I aquí comença un viatge surrealista, botant com a condenats i passant barrancs per una pista cada vegada pitjor (de vegades veient-nos al fons d'aquest riu, amb cotxe inclòs)...

large_6EBC4499F4AC980C8D7D57685138BC81.jpg

Després de 1 hora de cotxe, COM NO!!! STOOOOOP!!! Ens atura un destacament militar, amb uns quants indis bihars (obrers) que estan arreglant la pista i de sobte.... BUUUUUUUUM, BAAAARRRAAAAUM, PIIIIIIIIM, PAAAAAAAAAM, Què passa Gemma? Hi ha una puta guerra aquí? Espantats per les tremendes explosions el conductor ens comenta que estan dinamitant la carretera, que no passa res. Passat el fum ens pugem de nou a la camioneta, per continuar el trajecte... però 200 metres més enllà, el conductor dona volta enrere i ell i l'acompanyant surten a corre cuita del cotxe, cridant RUN RUN RUN RUN RUN RUN!!! RUN??? Gemmaaa COOOORREEEE!!!! AAAARG! Ginyadissims, saltem de la camioneta i apretem a córrer fins a posar-nos al descobert... i BUUUUUUUUUUM, una explosió del copón torna a deixar el gorg ple de pols altra vegada. Després del susto, al final acabem petant la xerrada amb els militars, que ens ensenyen els explosius gomma 2 que porten, com aquell que porta un iphone a la butxaca, fins que les excavadores ens aplanen el camí per continuar la ruta.

large_3D5F677D0F8C174D67F9FE37882A8675.jpg
large_6ECEAA6D0422B6A92F7B747623F23909.jpglarge_6FEAAF9800C7A979E46927E521E1FE81.jpg
large_3D65020AD6797EBFE68BD4D3DE65CADF.jpg

Després de 4 llargues hores arribem a la destinació, amb els culs rebentats, aguantant les fustes per evitar que ens lesionéssin i enferinats fins a les tranques (SI, els sacs de farina estaven oberts i la pobre Gemma va arribar a Honupatta que semblava el putu Casper).

El copi del cotxe, un ladakhí (tibetà) ens convida a passar la nit a casa seva (rollo homestay) i es clar, sense tenda ni òsties acceptem de bon grat. I aquella nit va ser (i ha estat) una de les millors experiències del nostre viatge, dormint en una casa tibetana antiquíssima, en un poble perdut a l'himalaya, amb una família que ens va acollir com un més, i que va compartir tot el que tenien i més. Primera nit passada en una habitació ladakhí, on els llits són uns putus tablons de fusta i les mantes tenen més pols que la casa del conde dracula... quin despertar més dur!!! I aquesta és la primera de les "quilosabe" nits!!!

large_A50F7285C6C150061FBEF37145E08E8E.jpglarge_A522093EF88316D4A48D934C6BD7B973.jpglarge_A526C02BEAA1D425347715D166FF6ABC.jpglarge_A597E980B9B989CDDA5875D49A6666B4.jpglarge_A5CB9E31EA09A9F3F93AFF4851B062C9.jpg
large_B01716A8A280FC099BE4DA4CFB682C00.jpglarge_B03038C201EA9EF0DF741C7E49C9AF6D.jpglarge_B02D3A98FF2BC7150AC7377744042EAA.jpg
large_B50B7EF50984308C028B8FA96A47ACC1.jpg

Etapa 2: Honupatta - Photogsar (en teoria 6,5 hores de ruta... I UNA MERDA)

Aquesta etapa té la "complicació" d'haver de pujar el Sisir La (La, en ladakhi vol dir pas): un maquíssim port de gairebé 5.000 metres. Sort de l'esmorzar de Tsampa (farina mòlta tibetana), chapatis (pa), truita i "mliquti" (milk tea, segons ells...).

La pujada és duríssima des de Honupatta, però la fem acompanyats de varis pastors i algún nòmada que també van cap a Photogsar. Cansats, els paisatges començen a ser realment impresionants, i tenim la sensació, ara si, d'estar endintsant-nos en un món nou, increible. Però... després de 4 hores de marxa...(PROBLEMES):

large_6EC346BC0481B8A9E89601C105B508C2.jpg

"Adri tenim/tinc un problema!!!!"
Què?????? Què passa Gemmot Dolent?
Les botes... que.... s'han trencat... la sola.... la sola s'ha obert!!! (SI, la Gemma és tan happy que vé a l'Himalaya, a fer un trekking de 150 kms amb unes botes que tenen 14 anys)
Aguita la perra, Gemmot! Són les 14:00 i ens queden 6 dies de trekking, 6 ports i gairebé 120 kms... Estem arreglats... Aquestes botes estan llestes... i nosaltres també....

Però al Ladakh tot és possible!!!! Aparèix un pastor i, amb un cordino de la Gemma estabilitza la sola per, al menys, per permetre pujar al coll i arribar a Photogsar. Salvats... pel moment...

large_A5A37F26A51433A679B3E01E15679CE2.jpg

Abans de començar la pujada forta del Sisir La unes veus ens criden del costat de riu, un parell de nòmades ens conviden a menjar i beure te, per agafar forces per pujar el pas. Entre senyals i 4 paraules en ladakhi mengem tsampa amb yogurt i te amb llet de cabra... És increíble! Aquesta gent no té de res, però ens ofereix el seu menjar i beure, per continuar el nostre trajecte. Nosaltres, a Europa, acumulem... ells comparteixen.... Tenim molt per aprendre.

large_6F7E8FD3C86D306F81AE03B2918381A1.jpglarge_6FF07ED5B65572B1E5C252A57D6B0DA2.jpglarge_A59D3667DA874CB4C4754C17C42CC6D0.jpg

Una vegada passat el pas, comença la baixada fins al petit poblet de Photogsar, en teoria d'unes 4 hores... i a la pràctica d'unes 6... Cap a les 16 de la tarda, després d'haver caminat més de 8 hores de pujada i de baixada, rebentats, i amb les botes de la Gemma donant senyals d'estar arribant al límit, ens creua un jeep destartalat que ens és familiar... Ostres! Si és el paio que ens va apropar a Honupatta la tarda anterior!!!! Salvats!!!! Ens atura i compartim baixada amb 3 israelians que ha recollit més amunt, un d'ells amb un clar símptoma de MAL d'ALÇADA agut.... AQUEST CONDUCTOR ÉS EL PUTU SALVATOR MAN!!!! A més de baixar-nos els darrers 3 kms, ens convida a passar la nit a casa seva, amb el conseqüent te amb llet de benvinguda, el dinar, el sopar i l'esmorzar... Quina meravella! A més, en Dorje, un antic militar li va arreglar les botes al Gemmot Dolent amb una agulla de cosir i un cordill de sabates... Increíble!

L'habitació no és tan autèntica com la de la nit passada, però al menys ens proporciona un sostre on passar la nit i la mega pluja que va caure... visitar el poble de Photogsar (INCREIBLE, les fotos parlen per si soles), menjar i dormir.... QUI HA DIT DORMIR??? MAAAASSA!!! Jo no vaig dormir ni 2 hores... ME CAGO EN LA PUTA... el paio tenia dos bidons de gasoil enormes dins la puta habitació... I a qui li va tocar dormir al costat d'aquests??? A MI!!! Vaig passar una nit de gossos, entre el fred, la humitat i la intoxicació de gasoil que vaig pillar... Deu meu.

large_A5071F03F87DEB8AC06623791B7C48BA.jpglarge_A51E9607FF7B68C258FC6A7FECEB6C22.jpg

Etapa 3: Photogsar - Skyumpata (de 10 a 12 hores de ruta i 2 colls de 5.000 metres) - "potser" l'etapa reina!

I la sort ens acompanya (i ens segueix acompanyant... ja llegireu la propera entrada de "Ladakh Express"...) El dia següent, després del ja típic esmorzar de chapati, truita i te amb llet, en Dorje (el nostre salvatore dels himalayes) ens fa un favor d'OSACO QUE FLIPES i ens porta en cotxe fins a dalt del Bumitse la (fins allà on els jeeps ja gairebé no poden passar, fins al no res), el primer dels dos grans colls que havíem de travessar aquell dia. Al menys ens ha estalviat de 2 a 3 hores de marxa aquella jornada. GRANDE!

large_70F4802D9356B657267CF80298A4CA90.jpg

Després d'una despedida força emotiva, i d'intercanviar fotos i direccions de casa, i sota un cel de nou amenaçant per la pluja, ens aventurem a pujar el Sengge La, el més alt dels ports d'aquest trekking, el més dur, i el més complicat de pujar. Som-hi! Però com les complicacions no venen mai soles, només començar a caminar ens donem cuen que tenim dos rius a travessar, per poder continuar la ruta... I renoi! Amb les pluges de la nit i la tarda anterior, aquests dos rierols de muntanya baixen amb una òstia que t'hi cagues!!! FAN POR I FAN MÉS DEL DOBLE D'AMPLADA I DE FONDÀRIA QUE DE COSTUM!!!

En un primer moment, i sota força tensió per no caure a l'aigua, aconsegueixo fent equilibris, anar saltant per les roques i els matolls i passar el primer dels dos rius... però deixo la Gemma a l'altra vora, mirant-se la corrent i anar buscant el seu lloc per passar. Deixo la motxila sobre uns arbustos, per mirar d'anar a ajudar a la Gemma, però els crits son inútils, la forta corrent no ens permet comunicar-nos verbalment i la cosa es posa una mica tensa... Finalment, torno a creuar el riu fins on és la Gemma, per agafar la seva motxilla i, plegats, aconseguim creuar el primer dels rius.

large_70C8F217AF82C336E1C91B00086B00A2.jpg

El segon riu baixa encara amb més força, i un kilòmetre més amunt, o més avall, és encara més escarpat i perillós... només ens queda una alternativa! Les fotos parlen per si soles!!! QUE FREDA ESTÀ L'AIGUA JODER!!!!

large_B5AE67F9A68FB617F409D6416A4FE95B.jpg
large_B55883BEEB62C450FBA676468444BF51.jpg
large_70EEC41B9765E098C33DE22FE87C898A.jpg

Ja a l'altra riba, i després d'haver perdut el temps que ens havía proporcionat el jeep, començem la JARTA pujada al Sengge La. Més de 4 hores d'ascens, vertical com la mare que el va parir, fins als gairebé 5.000 metres d'alçada, per arribar al coll on la neu encara s'acumula i on comença a nevar d'una forma alarmant!!! Però ho hem aconseguit!

large_A59F778CED8C5E44665E849D76D5FB93.jpglarge_A50E15E80D407CC42F28BBA2B9BFCCAC.jpg
large_6EA6E1BEEE0DB7E4CFBC654A815483CD.jpg
large_B0065219969AB46BB2C7C6F6C964C31A.jpglarge_B0123A0EB30F4F17B9F2DB7E19F0EB5C.jpg

Com sempre, tot el que puja ha de baixar, i sincerament, les baixades a l'Himalaya són encara pitjors que les pujades... Aquí les distàncies fan por, les valls són enormes, els colls altíssims i els descensos terriblement llargs i costosos.

large_A5BABCD59DDFFEFABEDC0D939E7F7839.jpg
large_A50CDBCF0E9D68448297B6C61A85E46E.jpg

I després d'una interminable baixada arribem a un segon coll, encara més escarpat que el primer, on veiem un petit poblet i un més lluny encara, darrera un altre putu riu (aquest va costar una infinitat poder-lo travessar...), la nostra destinació: el poble incomunicat i perdut de Skyumpata. Després de 9 hores de pateig, de menjar gairebé gens, travessar 3 rius, pujar 5.000 metres, baixar-ne 4.000 més, passar fred sota la neu, pluja i vent... Arribem a l'entrada del conjunt de 4 cases desperdigades, entre camps d'ordi i caques de yak assecant. Una dona ens convida a casa seva, la ultima del poblet, on sopem acompanyats de la llum de la lluna un platet d'arròs i verdures...i molt de te de mantega de yak!

large_6F7CB59CB52BB5457D5CDF0B5E0E3DAD.jpglarge_7068721BD4A0A1B0805428169381A9F5.jpglarge_705D446EE152FADB1BAAB2A1F37C7915.jpglarge_7096D1B8CE8274C03950752F4C23EFC5.jpg

Etapa 4: Skyumpata - Lingshed (una etapa de repòs)

Aquest dia ens el van voler agafar amb la calma, estàvem literalment rebentats i amb poques ganes de cascar-nos una altra etapa demolidora... Això estava éssent molt, però molt més dur del previst....doncs al no portar tenda, havíem d'arribar als mini pobles on trobar refugi i menjar, i així estàvem escurça te'ls dies de trekking, i allargant considerablement les etapes d'aquest.

large_A50CDBCF0E9D68448297B6C61A85E46E.jpg
large_498594CEC70CF9FEBA99D94109F5F4C0.jpg
large_A5A89FE103F998CB827B75EC0C3DB653.jpg

Una pujada de les maques ens separàven de la "capital" dels poblets perduts d'aquesta part de l'himalaya salvatge... Lingshed, un conjunt d'unes 30 cases tibetanes repartides per una vall i un monestir antiquíssim on actualment hi viuen 37 monjos, 34 dels quals havíen marxat a Leh (la capital del Ladakh) a rebre al Dalai Lama, que visita la regió per aquelles dates.

large_6F84E8B6C26A6A6B1951806C21BC2DF1.jpg

Només arribar ens vam aturar a una petita botigueta, on vam passar les hores més surrealistes del trek, acompanyats de dos megajoes de Suïssa, vestits amb roba de muntanya dels anys 70 i fent un trek sols, amb una tenda i 4 coses per menjar... Uns autèntics SAPASTRES de campionat! Però vam riure moltíssim!

large_A523B1F9DB021F785CED97C768D43125.jpg

I potser, aquella mateixa tarda, vam tenir l'experiència més mística del trek: una visita casual pel monestir ens va portar a passar unes hortes amb 3 monjos Gelupas, prenent Tsampa, bebent tè, parlant i SOBRETOT, meditant al temple, sols, amb un d'ells cantant i tocant instruments... Un moment totalment màgic, que mai oblidarem.

large_70D078A0D646F93ADE5AAC5D0C6EDF11.jpg
large_709A9498FFEB966171C35CF34EE731CD.jpglarge_6E81DFE7CF5194A31217AEAB25AA12CD.jpg
large_B00894249C0BFECEF582BB5D65DD050E.jpg

Baixant ja cap a la casa on dormiriem i sopariem aquella nit, la gent sortia de les seves cases per saludar-nos. Realment aquest racó de món sembla la puta comarca dels Hobbits! Però Renoi, la meva tendinitis al peu esquerra no em deixava fer ni un pas més, així que vaig acabar al riu gelat amb els dos peus intentant fer baixar la inflamació de tres parells de collons... I demà tocava una altra etapa duríssima... Coronat el Hanuma La... El segon pas més jarto de la ruta...

large_B026C1D49A93BA7891893B2449F0E3AF.jpg

El sopar força discret, però diferent: en comptes d'arròs i verdures, un parell de plats de yogurt de cabra casolà i chapatis recent cutis al forn de llenya... Però quina gana més salvatge que teníem... Sort del fuets i el pernilet de la Porxada envasats al buit:)

Etapa 5: Lingshed - Snertse (de 10 a 12 hores de ruta i 1 colls de 5.000 metres)

"Avui serà un dia dur, Gemmot Dolent.... cal que ens ho agafem amb calma, perquè seran moltes hores i potser pillarem la del bubal... A MÉS, NO TENIM NI IDEA DE ON PODEM PARAR A DORMIR EN AQUESTA ETAPA... Tenim escasses referències i potser no podem trobar cap poble... o això ens han dit" AGUITA...

Així que la pujada comença dura, el port de Hanuma La és molt sèrio, i aquí l'oxígen és escàs. Triguem unes 3 hores a coronar, baixant primer al camp base del Hanamu La, fent un tè i encarant el coll d'una tirada. A dalt, canviem de la vall de Leh a Zanskar, la terra més allunyada del Ladakh, allà on el temps s'ha aturat per deixar veure una cultura ancestral, i un mode de viure que es para durant 6 mesos d'hivern, i les comunicacions queden sotmeses a fer el trekking del Chadar, una ruta de 7 dies per sobre un riu gelat.

large_A59569B39ECC579D1A38F5E40B77DB51.jpglarge_A596DAD8C164635448973150F11937CC.jpglarge_6EB8BE7C00E9EF6AC22D3935C85A84D4.jpg

La baixada és increïble, per sobre d'un riu amb geleres impresionants. Les fotos parlen per si soles.

large_6E6B73EE0728011FAE112B48FC78A0D6.jpg

Després de 11 hores de caminar, baixant per gorgs i barrancs, sempre al costat del riu, trobem una espècie de tenda, feta entorn una petita xabola de pedres i un parell de toldos mal posats. Allà, un paio ens ofereix un tè i uns noodles i SORPRESA, ens diu que ens podem quedar a sobar al seu petit antrillo. Genial, ja tenim solucionat el sopar i el sobar. Sota les estrelles, perfecte.

large_B019AD88915EF57B43FD97303E0F938F.jpg
large_90_4982C08DADEC1A429F85A32D8A1F6419.jpg
large_6E7090E5B10A8C3B6561E6BAE0047427.jpg

Una dutxeta al riu gelat, una bugada improvisada de la roba que hem utilitzat aquests dies (sorry per embrutar el riu:) la roba cardava por)... anem a sopar amb el paio: Com no ARRÒS i VERDURES!!! Quan tindrem una mica de PROTEINES!!!!??? Ens estem quedant tísics! El paio, de nom Tanzin Tungdup, ens ofereix la cervesa local txang (una espècie de birra d'ordi casolana que et deixa KO)... Així, ens mig empipem de Txang i ens preparem per dormir, sota els toldos, a sobre d'unes roques més dures que els bancs de la Porxada...

large_B0052057A08A434CF4BBAC00D0A38244.jpglarge_B01E7B8EFF03FA4F43410C6C0F0591FD.jpglarge_7050CA61AAB7A9FCB248195C83A049E9.jpg
large_B0203A68E4BF675BD9EB1B8764C3117F.jpg

Però la muntanya és imprevisible, no? Una hora més tard de fotre'ns al llit, SORPRESA, comença a caure el DILUVI UNIVERSAL!!! I el toldo comença a gotejar de valent... "Gemma, m'estic mullant, i tu? A SACO"

El nostre hospe intenta arreglar el tema, posant pals per fer presió amb el toldo... però ni de conya, la cosa es posa molt mullada... i ens estem empapant de valent... Així que, finalment ens fa un lloc dins de la cuina/tenderete que té, al terra, i passem la nit com podem, entre picades de mosquit i BED BUGS (CHINCHES EN CASTELLÀ)!!!! Aquests amics els xinxes ens acompanyaran fins a Malàsia... i ens picaran de valent durant els propers dies, ME CAGO EN LA PUTA!!!! QUIN MAL.

large_3D5735DDF2241BB31C586DC6BF69211E.jpg

Una nit força divertida, que tardarem temps a oblidar! Gràcies Tungdup! Ets molt grande:)

large_B01C4422F3DF7626E2ECA40B5826F371.jpg

Etapa 6: Snertse - Pishu (de 12 hores de ruta... UNA PUTA MASSACRE)

El matí següent, a les 4 de matinada, sense haver dormit gens, i encara empapats, el paio entra a la cuina i ens comença a preparar tè amb llet, chapati i un parell de truites. Esmorzem, preparem la maleta i APA, a caminar...

L'etapa semblava d'allò més facilota, un coll de 4.000 metres en principi facilot (El Parpi La) i una llarga caminada, ja vorejant el riu Zanskar (que dona nom a la regió), fins a Pishu.

Bufff... Putu Parpi La de MERDA... Sí, és un coll dels més baixos de la ruta, però COLLONS, NO SI PRIMER BAIXES A 2.000 metres, des de Snertse, per tornar a pujar a 4.000... Això carda un putu desnivell de 2.000 metracos, sota la calor infernal d'aquestes latituds!!!

large_A529133DC30A13DCB996BD4D16155611.jpglarge_6FF4AE76F58E9614CB122A211FA0609C.jpglarge_6E7C5BECC7414F3093BDAD391CBA0AAD.jpg
Una vegada superat el desnivell, i ja a l'altra banda del coll, les vistes eren espectaculars: El riu Zanskar en tota la seva immensitat, a sota nostre, engorgat, de vegades obert, però sempre ferotge i salvatge. Una meravella.

Després de 8 hores de marxa, parem al petit poblet Zanskarí de Hanumil, i allà, com no, la tremenda hospitalitat d'aquesta gent ens acull per dinar (Arròs amb verdures i tè amb llet) a casa d'una família magnífica: un altre gran record a retenir d'aquesta gent! I a més, tenim el seu contacte per si mai ens pica tornar-hi a passar l'hivern i fer el trek del Chadar!

large_6F7AB1720232FA0BBC56171E04D5F54A.jpglarge_70CD2EACDB431E8BA3608A39CCF5040A.jpglarge_A50BD0F70E0B0BBA8223BEBCA63B24EE.jpglarge_A520B7E2A6DA0753BB71CCA878028DD8.jpg

Però per si no en teniem prou, la tarda va ser de les més horroroses que recordo del trek. 7 hores més de trekking insufrible, per arribar, ja de nit, a Pishu. La veritat, és que un no pot subestimar l'Himalaya: Aquí lles valls són terriblement grans, inabastables... i tot és MOLT LLUNY i MOLT APARTAT!

large_B0020351E502724CA8F814118D5213EF.jpglarge_A593C47B93BA8E39F41CAA745F63E07D.jpglarge_A5255474D0F21140FB74BB495D25B369.jpglarge_A59EA90BF89DEA79FC3FA0424C47FD5A.jpglarge_70D850F4E036E3831B2310283C8574D6.jpg

Aquella nit vam dormir a casa d'una família que ja es preparava pel que era l'objectiu del nostre viatge, el Karsha Gustor: el festival de danses al monestir de Karsha.

large_6F86B44BA36D09150B86276BE450F131.jpg

Etapa 7: Pishu - Karsha (5 hores més de patiment, per una vall interminable per arribar al nostre destí: el festival de dansa)

large_B02172C0B1B431750D21A02030B7CA47.jpg

La darrera etapa del trek va ser una puta agonia: 5 hores de pista dura, sota un solano de justícia.

large_6E7285360B9ED1871B2E98B78A331FCC.jpg

large_B557A0F3B9120F0F2DFC6BB5F552D722.jpg

Però tot té la seva recompensa: Vam arribar a l'hora exacte per trobar una Guesthouse a Karsha i veure els preparatius del festival de Karsha Gustor que tenía lloc el dia següent... Un autèntic espectacle, aquell primer dia sense gaires turistes, de danses ancestrals al pati del temple, amb un rerefons de muntanyes de 7.000 totalment nevades. Les fotos també parlen per si soles, aquesta vegada potser més.

large_B556E4DBE57550EB842E87AD4C8FF58B.jpg
large_A5CED528F039DE6162B5615F7C2E366E.jpg
large_A5281892DFB3863E4FEC09C708320F2D.jpglarge_A508526FF240DC500004890B215E9D2A.jpglarge_704A36E5EAA174AFEDC89E10B733B164.jpg

El dia següent vam anar al festival de Karsha Gustor, aquesta vegada el dia oficial de la festa, amb més guiris i menys intím que el dia anterior.

large_6EAF76F0BF020F3DB99CBC0D7207440B.jpglarge_6EA9D7A09CA3AD4EF82FF151B3CDA356.jpglarge_6EB36C39EC311804DED20CCEDD9FF0FD.jpglarge_6E78C3B9A9553E6CBF9BD9D78E1CC96C.jpg
large_6F074AA2C5FB9A82B075FC4FF8FD591D.jpg

El trek ha estat increíble, i la recompensa del Gustor ha estat encara millor: les presses per arribar i les hores de trek han valgut la pena!

large_6F9D1771E66F3D63C0B13CF05A58D72D.jpg
large_70D5F15BA0F070219132B31376F7D69E.jpg
large_6ED53157C11FDE947CBFDB62B66F2714.jpg
large_B5564ED89F966DF64621BDD074421E0B.jpg

Publicado por asiantryp 4:10 Publicado en India

CompartirFacebookStumbleUpon

Índice de materias

Añadir el primero comentario

Éste blog necesita que estás miembro de Travellerspoint para añadir un comentario.

Inicia sesión en Travellerspoint con tu login

( ¿Qué es esto? )

Si usted no es un miembro de Travellerspoint? Regístrate ahora gratis.

Regístrate en Travellerspoint